Les festes de pasqua són, sense cap casta de dubta, les dates més significatives per qualsevol cristià. Això en du a pensar, vist el poc cas que els hi fan, si faria falta una explicació més acurada d’allò que signifiquen. Això no ho puc fer en aquestes línies, per no abusar de la vostra paciència, ni la de l’editor. Però si que voldria fer un breu comentari.
Tinc l’experiència de quasi trenta-un anys engreixant les files de la gran majoria de cristians no practicants, i d’alguna forma veia els braus des de la barrera, sense cap casta d’interès per unes celebracions caduques i passades de moda. Ni tan sols em preocupaven els clergues caparruts recomanant què celebressin amb serietat les festes pasquals, no em provocaven més que rialles i un cert sentiment del ridícul aliè. M’estimava més anar-me’n de vacances o qualsevol altra cosa que en vengués de gust.
Davant aquesta realitat del 97% d’andritxols (igual que els altres mallorquins), no seria millor claudicar, amb l’esnobisme de darrera generació, i anomenar-les vacances de primavera, tal volta, seria més profitós dir les coses pel seu nom, no és ver?
Així hi tot, no vull deixar de manifestar la convicció, que encara hi ha un bon nucli de cristians que els interessa celebrar la seva fe. Independentment dels seus gustos i desitjós, creuen en Jesús ressuscitat, estimen la seva parròquia, malgrat el rector de torn els si agradi més o manco. I sobre tot, volen que les seves costums i cultura siguin respectades.
Per nosaltres els cristians que volem practicar el seguiment del Déu amor ens és igual com anomenin aquestes dates, malgrat les diguin “festes del llamp forcat”, allò que realment ens preocupa és que Déu ens estima i vol que donem testimoni del seu amor.
Molts d’anys a tots, tant si ens veiem a les celebracions de pasqua com si sou de vacances de primavera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario