Això és el que ha de fer en Josep, refiar-se de la noticia de Maria. Una bona noticia, però la vanitat humana no permet que es fasse realitat.
Avui Déu ens dona una nova lliço. Con la seva magnificencia es queda supeditada en un home, bo, però home, deixí que el fill de Déu es faci home com nosaltres.
Aquesta vanitat que ens pot a tots. Aquesta vanitat que no consent que un altre sigui el primer, aquesta falta de autoestima que ens fa cercar constantment l'aprobació de l'altre. Podria ser el cancer de la mateixa humanitat.
Això no més es pot vencer per l'amor, l'amor a un mateix, l'amor al proïsme, l'amor a Déu (alló que no entenem). Un sonmi basta per que Josep prengui una decisió. Una decisió que no enten dins els parains de la lògica més humana. Talvolta és la lògica de Déu Podria ser? però deixarem que el Déu encarnat ens mostri quin camí cal per arribar a on ens fa por arribar. Després del Amor tansols ve l'Esperança Confiada.
